Free Arthur Lee
Faig una breu entrada perquè ahir es va morir l'Arthur Lee i esperem que per fi pugui descansar en pau, com diuen. Perquè des que va sortir de la presó, al 2000 o al 2001, que no ha parat de fer el freak. Quan treballava a Gamerco, recordo que vaig insistir bastant perquè el portessin i finalment em van fer cas. No estaven massa segurs de que s'ompliria el Bikini però la cosa va anar bé. L'Arthur Lee estava més o menys bé tot i que tenia molt poca veu. El que més es recorda d'aquell concert però, és el Flowers. Jo mai l'havia vist en un concert però aquell dia estava absolutament desatat, es va treure la samarreta i cridava "ArturLi! ArturLi!" "I saw you in San Francisco!". L'Arthur Lee se'n va cansar i li va tirar una tovallola al cap. El Flowers clar ho va trobar meravellós.
Després recordo una entrevista prèvia del Julià que vaig tramitar jo:
Julià: En tu errática carrera bla bla bla bla bla. ¿Bla bla bla?
Lee: ¿Y qué me dices de tus erráticas preguntas?
També òbviament hi ha el concert del FIB, que vaig veure amb l'Adrian i que ha estat el més aterrador que he vist mai en un escenari. Volia marxar però havia de fer la ressenya. I després havent d'escriure alguna cosa però no sabent com fer-ho, si amb compassió, amagant la realitat. El fet és que no s'aguantava dret i plorava. Ho vem camuflar amb que s'havia mort el Rick James el dia abans però vaja.
Finalment s'ha mort de leucèmia.
Això em recorda que toca parlar del Bryan MacLean algun dia també.
Després recordo una entrevista prèvia del Julià que vaig tramitar jo:
Julià: En tu errática carrera bla bla bla bla bla. ¿Bla bla bla?
Lee: ¿Y qué me dices de tus erráticas preguntas?
També òbviament hi ha el concert del FIB, que vaig veure amb l'Adrian i que ha estat el més aterrador que he vist mai en un escenari. Volia marxar però havia de fer la ressenya. I després havent d'escriure alguna cosa però no sabent com fer-ho, si amb compassió, amagant la realitat. El fet és que no s'aguantava dret i plorava. Ho vem camuflar amb que s'havia mort el Rick James el dia abans però vaja.
Finalment s'ha mort de leucèmia.
Això em recorda que toca parlar del Bryan MacLean algun dia també.

1 Comments:
Acabo de llegir la teva entrada sobre egos i blogs. Jo crec que tinc un fotolog amb el meu nom i acostumo a signar amb el meu nom als blogs i foros, i tal, perquè vull ser una i no mil diferents i que tot s'afegeixi.
És cert que no escric perquè ho llegeixin els meus amics sinó tothom que vulgui.
Si li vols dir ego, suposo que encertaràs, però amb uns quants matisos: no pretendre que ningú em regali res, jugar-s'ho tot (intentar evitar màscares i hipocresia), posteritat abans que fama, vita brevis, ars longa.
Que és absurd això en un fotolog? Millor fer-ho que no fer-ho, crec. També podria escriure notetes a boli i penjar-les per les parets.
Publica un comentari
<< Home