Sobre els egologs i vendre's a un mateix
Suposo que hauria d'explicar una mica més això de l'ego i els blogs i tota la pesca. Per començar no detesto els egologs de per sí, depèn de la persona, evidentment. Per començar l'egòlatra el que fa és posar el seu nom complet a totes les seves pàgines. Nom i cognom, la qual cosa demostra que no s'està dirigint als seus amics i coneguts i afins sino a la comunitat mundial, tipo curriculum vitae. Això em recorda quan vas al Rockdelux i entres per la porta i el Santi et diu, per exemple, "Hombre, Adrián de Alfonso". En el fons t'està dient, "et creus que per escriure aquí ja ets guay i ja tens NOMICOGNOM". És molt simptomàtic quan algú et diu "NOMICOGNOM". És difícil no sentir-se afalagat, tot i que sempre es tendeix a fer servir de manera irònica. Hombre, Adrián de Alfonso.
A veure, tots sabem que el l'Adrian és en egòlatra de cuidado. Però és que ja el coneixem de fa molts anys, home. Que el món no seria el mateix sense ADRIÁN DE ALFONSO. Um, ADRIÁN DE ALFONSO, se t'omple tota la boca de dir-ho. Però l'Adrian és així, el vem comprar així i la vida seria infinitament més avorrida sense ell. Que si ahora vomito, que si ahora no bebo hasta las 4...
Hi ha molts motius per posar el nom complet, i cadascú té els seus i si algú es vol cuidar l'ego així que se'l cuidi així. És una de les formes més inòques que hi ha. El que dic és que un no pot evitar sentir que la persona a la que normalment et refereixes pel NOM, ara està parlant com a NOMICOGNOM. Sembla que la cosa no va amb tu. És NOMICOGNOM, crítico de TAL, director de PASCUAL. Que tothom faci el que vulgui.
I a veure què significa vendre's. A mi l'acepció que m'agrada de vendre's és l'econòmica, sigui per banners, google ads, AdSense, anuncis del Conrad Son... El que és absurd és vendre's perquè sí, gratis. I lo dels discos. És una mica absurd que pretengui rebre discos. Digueu-me pedant, però els discos que tenen moltes còpies de promo per gastar no són els que sortiran aquí. No he demanat mai un disc sobre el que no hagués d'escriure, i he demanat poquíssims discos a la meva vida. En rebo alguns de unsollicited, no molts, i en conservo un 10%. L'altre 90% s'acumula en una pila i finalment es porta a revendre. Daily Price és el meu dope d'ara. Mereix una entrada pròpia, sens dubte.
A veure, tots sabem que el l'Adrian és en egòlatra de cuidado. Però és que ja el coneixem de fa molts anys, home. Que el món no seria el mateix sense ADRIÁN DE ALFONSO. Um, ADRIÁN DE ALFONSO, se t'omple tota la boca de dir-ho. Però l'Adrian és així, el vem comprar així i la vida seria infinitament més avorrida sense ell. Que si ahora vomito, que si ahora no bebo hasta las 4...
Hi ha molts motius per posar el nom complet, i cadascú té els seus i si algú es vol cuidar l'ego així que se'l cuidi així. És una de les formes més inòques que hi ha. El que dic és que un no pot evitar sentir que la persona a la que normalment et refereixes pel NOM, ara està parlant com a NOMICOGNOM. Sembla que la cosa no va amb tu. És NOMICOGNOM, crítico de TAL, director de PASCUAL. Que tothom faci el que vulgui.
I a veure què significa vendre's. A mi l'acepció que m'agrada de vendre's és l'econòmica, sigui per banners, google ads, AdSense, anuncis del Conrad Son... El que és absurd és vendre's perquè sí, gratis. I lo dels discos. És una mica absurd que pretengui rebre discos. Digueu-me pedant, però els discos que tenen moltes còpies de promo per gastar no són els que sortiran aquí. No he demanat mai un disc sobre el que no hagués d'escriure, i he demanat poquíssims discos a la meva vida. En rebo alguns de unsollicited, no molts, i en conservo un 10%. L'altre 90% s'acumula en una pila i finalment es porta a revendre. Daily Price és el meu dope d'ara. Mereix una entrada pròpia, sens dubte.
posted by fraqnuoc at 6:32 PM
4 Comments:
...hi ha un off-topic fascinant sobre això dels matisos en la manera de dir els noms: la connotació de posar-hi davant un article, estil EL toni ballabrida. accesoriament, i tot i que és més d'àmbit local, es pot parlar del que comporta acabar una apel·lació amb un nano (case in point: EL adrián de alfonso, NANO).
jo dic xato per defecte. bueno, ara ja no que estic més aware de tot això, però vaja...
EL TONI BALLABRIDA ÉS TOP CLASS, HANDS DOWN, IN SPADES.
Per a quan un
eltoniballabrida.blogpsot.com
??????
argh. quin riure que m'ha agafat, i alhora quina necessitat imperiosa de fer una humil sol·licitud.
exposo:
que fa uns dies vaig presentar a la laura sales com a laura sales explícitament amb nom i cognom
que vaig ser conscient immediatament que acabava cometre una raresa
que a ella també li va resultar xocant
demano:
que consti la data de l'incident com a anterior a aquesta entrada
que no es faci equació de dos fets aïllats els autors respectius dels quals no comparteixen necessàriament la percepció del fenòmen nom-i-cognom
que pari el bochorno
salut per a tota la concurrència
with kind regards,
carmerossell
Publica un comentari
<< Home